Apogeo(2026)
Bernat Cucarella(2001)
Nova música clàssica-Fl., Ob., Cl., Hpsd., Vl., Vc.

Apogeu: m. Astron. Suspensió momentània entre l'impuls que eleva i la gravetat que retorna. L'instant de màxima distància abans del retorn. Allunyar-se fins al límit per començar inevitablement a caure. Aquesta obra investiga com es pot plasmar un moviment parabòlic lent: Fins a quin punt el material pot continuar ascendint? Què succeeix en aquell instant en què la velocitat s'atura i el moviment sembla quedar suspès? Què passa al límit entre ascendir i caure? L'apogeu no és un punt d'arribada, sinó un instant de transició: el moment exacte en què l'impuls perd la força i la gravetat comença a imposar-se. Un estat aparentment immòbil, però que ja conté el moviment de retorn. L'obra busca dilatar aquest instant, fer perceptible allò que normalment passa massa de pressa: la pèrdua progressiva de l'impuls, la suspensió, la caiguda, la direcció inevitable... Una trajectòria que, en alentir-se, deixa de ser únicament un desplaçament en l'espai per convertir-se en una experiència del temps, de l'equilibri i de la gravetat. En aquest sextet es plasma un discurs on conviuen una polifonia fragmentada i tractaments harmònics actuals, tot i que aporta un pes important a l'aspecte espectral i gestual de l'obra. Apogeo, que dura 7’ 25”, configura una visió actual en què el plantejament de «gest» acompanyat, la microrítmica i l'estructura s'inspiren en el concepte que dona nom a l'obra.
Opcions:
T'interessa aquesta obra? Contacta amb nosaltres i estudiarem la millor opció.
Tots els productes d'eSLAPP inclouen les parts.
Si no és així, s'indica a les opcions de compra.
















